L'avant-pop és la porta d'entrada més amable a la línia experimental de la sala: cançons que ho semblen fins que deixen de semblar-ho. Veus, sintetitzadors i formats petits que caben perfectament en una sala com aquesta.
Ens interessa el pop quan no es comporta: quan la melodia hi és però es desmunta, quan la veu mana però no tranquil·litza. És música que es pot escoltar de cara al bar o de cara a l’escenari, i a cada lloc s’hi sent una cosa diferent.
És el territori de projectes com Damoridamort, duet de veus entrellaçades, sintetitzadors i flauta que converteix la cançó en un viatge-ritu: bellesa i trencament, aberració i delicadesa, tot alhora.