L'avantguarda del jazz és una de les línies centrals de la programació: músics que venen de la tradició i decideixen no quedar-s'hi. Estructures obertes, error i troballa, en directe.
No entenem l’avantguarda com una etiqueta d’època sinó com una actitud: la del músic que coneix el llenguatge prou bé per jugar-se’l cada nit. Hi caben el free, la improvisació radical i tot allò que fa que un concert no es pugui repetir.
Per aquí hi passen des de duos com James Brandon Lewis i Chad Taylor — hereus directes del diàleg entre Coltrane i Rashied Ali — fins a improvisadors de l’escena barcelonina com El Pricto, Don Malfon i Vasco Trilla. Tradició i risc, a parts iguals.