La cançó és un dels pilars històrics del JazzSí. Aquí la veu mana, la lletra pesa, i els arranjaments es redueixen al mínim perquè la sala ho demana.
Des que va obrir la sala hem programat tant figures clàssiques com noves veus que porten la tradició del bolero, la copla i la cançó d’autor cap a registres contemporanis. Per a nosaltres la cançó no és un gènere tancat: inclou la balada pop, el cuplet revisitat i tot allò que té la paraula com a centre i la veu com a instrument principal.
Molts dels artistes del cicle treballen amb arranjaments mínims — veu, piano, secció rítmica reduïda — i és una decisió deliberada: el Raval demana intimitat, no concert arena. Ens interessen igualment Chavela Vargas, Serrat o Rafael com les generacions noves (Rosalía, Rocío Márquez, Silvia Pérez Cruz), que han obert la lletra a la improvisació i al so contemporani.