La improvisació lliure és probablement la música que millor explica la casa: res escrit abans de pujar a l'escenari, i tot depèn de l'escolta. Cada concert passa una sola vegada.
El que fa que la improvisació funcioni no és la llibertat: és l’escolta. Músics que es coneixen molt bé — o que no s’havien vist mai — construint la peça en temps real, amb el públic a dins. Quan surt, no s’assembla a res; quan no surt, també és veritat.
És l’espai natural de trios com El Pricto, Don Malfon i Vasco Trilla: vint anys d’amistat i d’escenaris compartits convertits en una música que es mou del soroll dens als passatges més reposats.