El jazz contemporani és la manera com la tradició es manté viva: músics que la coneixen a fons i la porten cap al seu temps. És una de les línies amb què obrim aquesta nova etapa.
Ens interessen els músics que encarnen i transcendeixen la tradició: que poden citar Coltrane i alhora sonar a gòspel, a funk o a hip-hop sense que res grinyoli. El jazz d’ara no és un repertori: és una conversa que continua.
N’és un bon exemple el duo de James Brandon Lewis i Chad Taylor — saxo tenor i bateria dialogant a pit descobert — hereus del format que van obrir Coltrane i Rashied Ali, i prova que encara hi queda molt per dir.