Al Jazzsí el soroll no és un accident tècnic: és un material de treball. Programem noise en dosis curtes i intenses, sovint dins de nits compartides amb la improvisació i l'electrònica.
El noise que ens interessa no va de volum pel volum: va de textura. Saxòfons preparats, percussió fregada, sintetitzadors modulars i tècniques que fan sonar els instruments com no haurien de sonar — del xiscle a l’ambient industrial de ciència-ficció.
Sovint el trobareu barrejat amb la improvisació lliure, com passa amb El Pricto, Don Malfon i Vasco Trilla, on el soroll més dens conviu amb passatges gairebé quiets. No cal venir-hi preparat: només amb les orelles obertes.