Després de més de vint anys d’amistat i de tocar plegats en projectes diversos —des de versions instrumentals de Zappa i Stravinsky fins a formacions de lliure improvisació extrema—, aquests tres músics es reuneixen en una proposta que probablement ha estat possible gràcies al canvi d’instrument d’El Pricto, que ha passat del saxòfon i el clarinet al sintetitzador. Sigui com sigui, el projecte té un interès especial en l’àmbit local, ja que es tracta de tres improvisadors experimentats de l’escena barcelonina que es coneixen molt bé i que han compartit molts escenaris i moltes estones plegats.
Com era d’esperar, la música és lliurement improvisada, i dona lloc a una mena de barreja bipolar entre peces molt sorolloses i intenses i passatges més reposats, propers a un ambient industrial de ciència-ficció. Cal destacar la combinació entre els sons generats acústicament mitjançant tècniques poc convencionals —saxòfon preparat i percussió— i els sons electrònics, que crea resultats tímbrics especialment interessants.